Per poder-nos ajudar a comprendre aquesta idea entren en joc dos elements; el tipus d'interès i la inflació.
La inflació per explicar-ho d'una manera senzilla és la manera com els preus d'un any per l'altre sincrementen. Ara fa poc vam tenir una apujada de l'electricitat, però en realitat parlem de tots el que gastem duran l'any.
Cal dir que la inflació es medeix a Espanya per l'ipc que és una cistella de béns (tot i que en la meva opinió no reflexa exactament l'apujada i baixada de preus)i d'aquesta manera podem saber de mitjana quan s'incrementa un bé (menjar,viatjes,etc). És a dir que com a mínim els nostres estalvis haurien de créixer de la manera mateixa que ho fa la inflació sinó estem d'alguna manera "perdent diners".
Imaginem-nos que un jubilat cobra la seva pensioneta i té 100€ estalviats per comprar-li un regal al seu net, però decideix esperar-se un any per a tenir més diners i comprar-li un millor regal. Es pot donar la ironia que si el banc li paga un 1% per als seus estalvis i la inflació puja un 2% no tan sols no podrà comprar el regal sinó que haurà d'afegir diners. Amb aquest exemple vull donar a entendre el transfons que hi hà una pèrdua.
El nostre segon actor és el tipus d'interès. Aquest és la mare dels ous i qui realment fa que tot bellugui. No vull entrar en tecnicismes de com els bancs centrals el fixen, ni parlar de corves de tipus d'interès ja que són conceptes elaborats i que al final ens acaben portant al mateix lloc. El que si vull recalcar és que al final tot depèn del banc central que és qui deixa els diners als bancs, doncs si l'interès és més alt també ho será el tipus d'interès final al que accedeixen els usuaris.
I com actuen aquests dos indicadors?. Doncs deixant de banda formules matemátiques us dire com us poden afectar en els vostres estalvis:Básicament la renta fixa pura es pot adquirir a través de dipòsits bancaris, fons d'inversió a renta fixa i a través d'actius financers (bons i obligacions de l'estat o d'empreses privades).
Quan aparentment sembla que els dipòsits bancaris i els bons de l'estat són els més segurs és cert, però també són els més propensos a que no superin en molts casos la inflació i per tant no es perd el capital en sí però es perd poder adquisitiu.
Però els fons d'inversió no es queden curts, ja que en moltes ocasións les propies variacions dels tipus d'interès afecten aquestos fons que en ocasions no mantenen fins al venciment i amb el valor afegit que hi ha un gestor que cobra per fer aquestes tasques per la qual cosa hi ha algú que t'està cobran un tan i que surt de la teva rendibilitat.
Doncs el que al final vinc a dir, és que a mitjà termini s'haurà d'assumir un cert risc dincs de la renda fixa per tal de garantir uns rentabilitats mínimes i no perdre els vostres estalvis. Si encara no us heu perdut i continueu llegit us adjunto algunes recomanacions per totes aquelles persones que desitgin:
- Deixeu-vos assessorar per un expert, a poder ser independent.
- En el cas de dipòsits i obligacions el.laboreu una pauta de venciments i no poseu tot el capital dins del mateix venciment ni empresa en cas que sigui deute privat.
- No us quedeu amb el primer dipòsit que us ofereixin. Sovint hi ha oportunitats assumint una mica de risc moderat (Exemple BS MELIÁ HOTELS- 7,8%interes venciment 07/2016 o LA CAIXA-Sb 7,5% venciment 01/2017)
- Pregunteu què esteu comprant. Algunes vegades ens venen "dipòsits" que en realitat no són tan "segurs" com ens els pintent.
- Compte amb empreses que ofereixin rendibilitats massa atractives (Exemple: rumasa)
- I sobretot no els deixeu a sota la rajola, que s'acaben florint, ens els roben o se'ls gasta la dona.
